dilluns, 12 de maig de 2008

Amb G de Gallinada, de Gràcies, de Genial

Foto:Arxiu de l'escola, enllaç cap a web sortides CS

Hem cantat a l'Auditori i tot ha sortit bé. Ha estat, sense cap dubte, un moment genial (sobretot l'expressió de les nenes i els nens just abans de cantar quan s'han vist davant de tot el públic). Les criatures han respirat lent i pausat i tot ha començat.

La valoració, des de l'aula de música, és molt positiva. Del que potser estem més contents és de la possibilitat que hem donat a totes les nenes i nens, han estat les classes de cinquè i sisè senceres les que han participat. Aquesta decisió, presa de manera molt conscient, podia suposar un parany, què fer amb qui no entona del tot bé, amb qui no vol o no li agrada cantar, com arrossegar a totes i tots en els moments avorrits d'assajar i assajar... ?

Avui sabem que no havíem de témer res. Aquells que no entonaven del tot tenien l'ajuda dels seus companys i companyes que els ajudaven fora d'hores d'assaig, tothom es va engrescar a cantar i, la veritat, és que no ens hem avorrit gens assajant,... ens hem divertit i molt!!!

Finalment els agraïments. Gràcies :

  • als professors i músics de l'Auditori que van creure en aquest projecte i el van tirar endavant. Al director de l'orquestra, magnífic en tot moment.
  • a qui va conèixer la idea, la va portar a l'escola i proposar a l'equip directiu, creient que podria sortir bé.
  • a l'equip directiu que va creure en el projecte, el va proposar i va impulsar, recolzant-nos en tot moment.
  • als tutors del cicle superior, implicats en aquest viatge. A qui ha estat fent broma en tot moment i a qui va voltar tots els súpers de Lleida per trobar esponges de color vermell (per si no ho sabeu, no en va trobar i va pintar totes les esponges, una per una).
  • a qui va estar amb nosaltres a l'auditori, en hores de treball i fora d'elles (esperem el seu reportatge fotogràfic).
  • a totes i tots que ens animaven quan marxàvem cap a l'Auditori, ens sentíem importants i representants de l'escola, no els volíem defraudar. (No podem oblidar a qui va calmar nervis, a l'hora del menjador, quan els i les cantaires volien canviar-se per tenir temps).
  • a les famílies, va ser molt maco veure a tothom quan es van encendre els llums (perdoneu si no vam saludar a totes i tots, els nervis...!!!)

Gabriela, agraeix especialment a les nenes i nens que van estar a l'Auditori cantant i als que no van poder ser-hi, per assajar i assajar sense protestar i amb il.lusió, per fer-nos el regal de les seves veus i el seu somriure.

A la vida hi haurà moments inoblidables, aquest ho serà per totes i tots nosaltres.

3 comentaris:

Meritxell ha dit...

Moltes felicitats a tots i totes! segur que ho vareu fer molt bé. No us vam poder escoltar tot i que la Clàudia, l'Ares L. i la Mar de primer ho van intentar posant l'orella a la porta. De totes maneres us hem vist al diari.
Aquesta cantata és molt bonica, la vam gaudir quan elles la van cantar al febrer.

Montse ha dit...

Gabriela, un escrit tant bonic deu ser la punta de l'iceberg d'una experiència, com tu dius,inoblidable.

Esther ha dit...

Hola, moltes felicitats a tots i totes, la veritat és que vam pasar una estona fantàstica. Ens va agradar el montatge, les cançons, els actor però el que més em va agradar va ser veure la cara d'emoció,satisfacció i felicitat dels nens i nenes del sant jordi. aquells sonriures eren fantàstics. Enhorabona a tothom per la feina feta
Esther