Descriu com els lleons i les lleones dormen. Poc a poc es desperten i comencen a caminar, fins a desplaçar-se com si fessin una desfilada al so d’una marxa. Les escales cromàtiques ascendents dels pianos imiten els lleons que rugeixen.
Gallines i galls
La segona de les peces que composen el Carnaval dels animals està dedicada a Rameau. Un compositor admirat per Saint-Saëns, però molt discutit en la seva època. Aquesta peça musical s’anomena Gallines i galls, i està basada en una suite orquestral de Rameau.
Les gallines escatainen amb insistència (el primer piano imitat pels violins). El gall és interpretat pel segon piano. Finalment, també, el clarinet entra en escena. A la fi només queda una gallina que cada vegada escataina més ràpid i el gall, que la persegueix i l’atrapa (últim acord del piano).
Hemions
Els hemions són animals salvatges i ràpids del Tibet que s’assemblen al cavall i a l’ase. Un motiu de 4 notes (les potes de l’animal) que es repeteix al llarg del teclat. Dos pianos s’identifiquen amb dos animals que es persegueixen. Els pianos toquen les mateixes notes a l’octava. Sembla una mofa dels tediosos exercicis que han de fer els pianistes en els seus estudis.
Les tortugues
La quarta peça fa burla d’un dels autors més reconeguts a la seva època, Jaques Offenbach. Camille utilitza el Can-can d’Offenbach a un ritme tan lent que se’ns fa difícil reconèixer l’obra.. El piano marca el tempo, com un rellotge de sorra, i la tortuga ball el Can-can.
L’elefant
Per representar l’elefant, Camille, utilitza un dels instruments més grans de l’orquestra, el contrabaix. Ara utilitza dues peces, La dansa de les silfis de “la condemnació d’en Faust” d’Hector Berlioz i el Schrezo d “el somni d’una nit d’estiu” de Mendelssohn
Cangurs
Dos pianos simbolitzen dos cangurs que corren i s’apropen un a l’altre.
Aquàrium
Aquesta és una peça plena de misteri. Camille representa el mitjà aquàtic amb les notes llargues de les cordes i els arpegis amb notes agudes del teclat, una celesta.
Personatges de llargues orelles
Dos violins, per torn, fan hi-ha, cada vegada més ràpid. Camille fa una burlesca anticipada al seu temps, se’n riu dels que parlen per parlar i dels que opinen sense saber, una mica com a les tertúlies que avui veiem a la tele.
El cucut al fons del bosc
Un clarinet fa de cucut. El piano representa la gent que passeja i s’atura cada vegada que sent el cucut. Poc a poc, davant nostre, s’obre l’univers del bosc.
Les cordes recorden el moviment de les ales dels ocells. La flauta, els alegres cants, acompanya les cordes i s’afegeix un piano, que refila!
Pianistes
Ara toca riure dels pianistes i els seus exercicis d’escales amunt i avall. Els pianos fan burla de les seves equivocacions.
Fòssils
Igual que els éssers vius, la música pot esdevenir un fòssil, quelcom mort i sempre igual, sense ànima. Saint-Saëns fa una parodia de diferents obres musicals, molt conegudes, que ell considera autèntics fòssils melòdics. Trobem cançonetes ben conegudes del repertori francés: “J’ai du bon tabac”, “Ah vous dirai-je maman”, “Au clair de la lune”, el seu poema simfònic “La Dansa macabra” i l’ària de Rosina de “Il barbieri de Sevilla”. El xilofon, que fa la melodia, vol semblar el xocar d’ossos, el piano repeteix el tema, les cordes l’imiten i un segon piano fa de contrapunt.
El cigne
Saint-Säens escriu per al violoncel una elegia, una melodia del gènere “nocturn” molt de moda en el romanticisme. Acompanyen al violoncel dos pianos.
Final
Tots els animals tornen per dir-nos ADEU. Els reconeixeu?
El 27 de gener de 1756 va néixer a la ciutat de Salzburg el que ha estat considerat com el més gran músic de tots els temps: Wolfgang Amadeus Mozart.
El 1 de juny de 1967, 
