dimarts, 18 de desembre de 2007

El violoncel

A l'anterior musical hi havia una entrada que m'agradava molt. Estava dedicada a Rostropovich. Malauradament, no la puc recuperar. Però si l'esperit que la va originar, conèixer una mica millor l'interpret i l'instrument.
El violoncel, és un intrument de la família de la corda fregada amb arc. Té quatre cordes, La, Re, Sol, Do.
Tradicionalment és considerat l'instrument que més s'assembla a la veu humana. S'han composat moltes obres per a violoncel degut a la seva gran importància dins del panorama musical al ser, aquest un instrument bàsic en moltes formacions instrumentals.
Com a curiositat, durant molt temps les dones no podien tocar el violoncel doncs es considerava que la postura que s'havia d'adoptar per fer-ho era poc femenina!
Foto: Wikipèdia
Rostropovich neix el 27 de març de 1927 a Bakú, a la URSS, avui Azerbaitjan, en una família d'origen jueu de músics -tant el seu pare com el seu avi tocaven el violí-. Va estudiar en el Conservatori de Moscú, on més tard va treballar com a professor.
Va aprendre a tocar el piano a l'edat de quatre anys i el violoncel als set.
Considerat una dels millors violoncel·listes de tota la història ha estrenat obres per a aquest instrument de corda dels principals compositors contemporanis.
Després d'haver-li estat concedit el Premi Lenin, màxim guardó soviètic, el 1963 va defensar de forma pública l'escriptor Aleksandr Solzhenitsyn, el que li va obligar a abandonar la URSS juntament amb la seva esposa. Van emigrar als Estats Unit, on va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Washintong. L'any 1990 va ser convidat a actuar amb aquesta orquestra a la Unió Soviètica, ocasió en la qual els va ser retornada la nacionalitat soviètica a ell i a Galina Vishnevskaya, la seva esposa. Des de la seva posició, internacionalment reconeguda, com a mestre de la música utilitza el seu càrrec d'ambaixador de la bona voluntat de la UNESCO per divulgar el caràcter de concòrdia que té la música arreu del món.
Va morir el 27 d'abril de 2007 a l'Institut Oncològic Blokhim de Moscou a causa del càncer que patia. Tenia 80 anys.


Jacqueline du Pré va néixer a, Anglaterra, el 26 de gener , 1945, i és reconeguda com una de les més importants intèrprets de violoncel de tots els temps. Va tocar fins a la seva mort per esclerosis múltiple.
Per tenir més informació, "el mito trágico", article del diari El País. (La foto pertany al reportatge)

dijous, 13 de desembre de 2007

10 de Desembre Dia dels Drets Humans

Foto: http://www.un.org
El dia 10 de Desembre es va commemorar l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets humans i es donava pas a la celebració del seixanta aniversari de la mateixa.
Sento el retràs en fer aquest petit homenatge a un esdeveniment tant important. Us deixo una entrada molt bonica que han fet les companyes i companys de A nosa Biblioteca.

dilluns, 10 de desembre de 2007

El Tinglado ha guanyat!

El Tinglado ha guanyat el premi Edublog 2007, en la modalitat a millor bloc educatiu i de suport tecnològic. Moltes felicitats a les companyes i companys que fan possible aquest magnífic Tinglado i que tant ens ajuden i ensenyen als que, darrere d'ells, ens il.lusionem en aquest món dels blocs i el ciberespai. Ha estat molt emocionant anar seguint les votacions. Ara a continuar aquest camí!!!

dissabte, 1 de desembre de 2007

Descobrim la nostra Incògnita musical

Cliqueu a la Clau-Incògnita i trobareu la resposta. Era o no era fàcil?!!

Educar és treball d'optimistes

Llegit en DigiZen

Porque educar es creer en la perfectibilidad humana, en la capacidad innata de aprender y en el deseo de saber que la anima, en que hay cosas (símbolos, técnicas, valores, memorias, hechos...) que pueden ser sabidos y que merecen serlo, en que los hombres podemos mejorarnos unos a otros por medio del conocimiento. De todas estas creencias optimistas puede uno muy bien descreer en privado, pero en cuanto intenta educar o entender en qué consiste la educación no queda más remedio que aceptarlas. Con verdadero pesimismo puede escribirse contra la educación, pero el optimismo es imprescindible para estudiarla... y para ejercerla. Los pesimistas pueden ser buenos domadores pero no buenos maestros.

Fernando Savater