Bon Nadal / Feliz Navidad

¡Ya sé que me repito más que el ajo! Pero cada Navidad me gusta más la canción de Silvio Rodriguez

Canción de Navidad

El fin de año huele a compras,
enhorabuenas y postales
con votos de renovación;
y yo que sé del otro mundo
que pide vida en los portales,
me doy a hacer una cancion.
La gente luce estar de acuerdo,
maravillosamente todo
parece afín al celebrar.
Unos festejan sus millones,
otros la camisita limpia
y hay quien no sabe qué es brindar.

Mi cancion no es del cielo,
las estrellas, la luna,
porque a ti te la entrego,
que no tienes ninguna.

Mi cancion no es tan sólo
de quien pueda escucharla,
porque a veces el sordo
lleva más para amarla.

Tener no es signo de malvado
y no tener tampoco es prueba
de que acompañe la virtud;
pero el que nace bien parado,
en procurarse lo que anhela
no tiene que invertir salud.

Por eso canto a quien no escucha,
a quien no dejan escucharme,
a quien ya nunca me escuchó:
al que su cotidiana lucha
me da razones para amarle:
a aquel que nadie le cantó

Nova entrada

Volia fer una entrada que parlés de com i quant m'afarta el Nadal. Però he vist una pel.li al Disney Chanel i he canviat d'idea. No és que de cop m'agradi el Nadal, seria difícil perquè no m'ha agradat mai, sempre he trobat més bonica la Pasqua de Resurrecció, però ja no estic tant avorrida de llums i cançonetes. És el que té Disney, sempre em puja l'ànim.

Avui he vist pel carrer a dos dels meus companys de feina, ella i ell no m'han vist, però m'ha agradat trobar-me'ls. Al veure'ls he pensat en l'escola i he sospesat la decisió que vaig prendre, o que vaig estar induïda a prendre, de deixar la música per una tutoria. Estic contenta d'haver-ho fet, em trobo més còmoda a l'aula com a tutora. Sento que tinc un espai meu... Però he perdut part del contacte amb la gent. No pots veure a tothom i sovint passes una setmana sencera sense poder parlar amb altres companyes i companys. Tampoc ajuda el no dinar a l'escola, però....

És difícil la feina del mestre, no m'agrada avaluar i es complicat dir a una família que el seu projecte és dèbil, amb mancances i que, potser, no arribarà a les expectatives que s'havien dipositat en ella o ell. A més, les nenes i els nens poden arribar a estar molt pressionades i les seves personetes, encara per fer, se'n ressenten. Exigim coneixements, capacitat per opinar, raonaments ben fets, textos amb bona lletra i estructura correcta, un bon càlcul, ah!!! l'anglès i si pot ser, també, una bona afinació i habilitat física. I les nostres nenes i nens volen AFECTE, GUIATGE I JOC... Hauria alguna manera de simultanear tot el que s'ha de fer amb el que és necessari fer?