Josep Carreras

Foto: http://www.josepcarreras.com/index_es.php

El tenor català, Josep Carreras, va fer 50 anys del seu debut al Liceu fent de nen Trujumán en El retablo de Maese Pedro que va dirigir Iturbi. Moltes Felicitats i Aprofitarem aquest fet per parlar de les veus masculines en la música.
De petits les veus de nenes i nens no es diferencien i reben el nom genèric de veus blanques.
A l’edat adulta les veus masculines i femenines es diferencien en tres tessitures : greu, mitja i aguda.
En els homes, la veu més greu rep el nom de BAIX, és una veu fosca i molt difícil de trobar, és més habitual entre els homes dels països nòrdics i de color. Tenen veu de baix, Robert Lloyd i Hans Sotin.
Després trobem el BARÍTON, una veu menys greu que l’anterior i més brillant. Són barítons, Eduardo Brito i Carlos Alvarez. Us farà gràcia saber que aquesta veu ja la trobem dins dels cantants de música actual, per exemple Elvis Presley, Frank Sinatra o Enrique Bunburi
Finalment els TENORS, la veu més aguda i brillant dins de les veus masculines. La veu de tenor és la més usual entre els homes del sud d’Europa. Són tenors, Josep Carreras, Plàcido Domingo, José Cura, Juan Diego Florez i Lucianno Pavarotti. Dins de la música popular, són tenors David Bisbal, Luís Miguel, i gairebé tots els cantants de cançó mexicana com Pedro Vargas i Jorge Negrete.

TXAIKOVSKI, Piotr Illitx (1840-1893)

Foto: Viquipèdia

TXAIKOVSKI, Piotr Illitx (1840-1893)

Durant aquest segon trimestre, a infantil i cicle inicial, a més dels autors que ja estem treballant, coneixerem a P. I. Txaikovski. D’aquest autor hem escollit la suite del ballet del Trencanous. Aquesta no era una obra que agradés al seu creador, però amb el temps ha esdevingut una peça molt coneguda i admirada de tots. És, de fet, una obra que no pot faltar en gairebé cap ciutat europea pels voltants de Nadal.

El Trencanous és un conte de Nadal. Clara, la protagonista, rep com regal un ninot de fusta, un trencanous. Amb el ninot, viatjarà a un país de fantasia, on viuran diferent aventures que queden reflexades en un ballet fantàstic.

De les diferents peces que podríem escollir, és el “Vals de les flors” el que tractarem més extensament. No vol dir que no escoltem i ens divertim amb les altres parts de la suite però, en aquesta ens detindrem una mica més.

El Vals de les flors, és un dels valsos més famosos en la història del gènere. És un bon exemple del compàs ternari i de forma ternària ABA, que podem treballar de manera intuiva amb el més petits i més intensament amb les criatures de segon.

Instrumentalment, ens fixarem en l’arpa i l’oboè . La peça comença amb una introducció lenta a càrrec d’aquest dos instruments, que reconeixerem auditivament i visual. La introducció ens prepara per l’inici dels vals.