dissabte, 13 d’octubre de 2007

L'assignatura de música

Aquesta primera quinzena del mes d'octubre s'han succeït les diferents reunions de famílies de l'escola per cicles. Malauradament no he pogut assistir a la reunió del cicle mitjà. Aquesta entrada vol explicar el que no vaig poder dir en persona: la meva idea al voltant de l'assignatura de música.
Primer de tot diré que, tot i la retallada evident d'hores al nou currículum, aquest m'agrada perquè suma totes les vessants artístiques en un apartat que anomena Competència artística i visual. Quan el llegeixes de manera detinguda observes que pretén posar en contacte a les criatures, el present, amb les realitzacions culturals, el passat, per crear ciutadans cultes i equilibrats, el futur.
Aquest concepte em va recordar quelcom que ja havia llegit en un llibre, per mi importantíssim, "La razón estética" de Chantal Maillard, ed. Laertes,1998.
Todo saber es reconocimento por cuanto que supone la recuperación de ciertas pautas mediante las cuales el futuro se alía, de alguna manera con el pasado, configurando un mapa que es, digamos, el contenido del cofre del tesoro al que llamamos presente. (...) El mapa no es el tesoro; quien alla el mapa sólo tiene en sus manos la posibilidad de viaje, nunca su objetivo. (...) El tesoro, al fin y al cabo, es el proceso de desciframiento y el viaje: la expresión y su comunicación.
Això és, des de les arts, posar en contacte les nenes i els nens, amb el passat per construir un present que pugui fer-los créixer cap el seu futur. D'aquesta manera, el creadors, que han creat a partir de llurs emocions, pensaments i sentiments, ajudaran a les criatures presents a reconèixer les seves pròpies emocions i expressar-les per superar-se i avançar en el coneixement.
No hem d'oblidar que el gènere humà comparteix emocions i sentiments que li són universals, però que cada cultura expressa segons patrons diferents. Desxifrar aquests o, almenys, conèixe'ls, gaudir-los i respectar-los és el nostre objectiu, o hauria de ser-ho.
Llegir i escoltar poesia i música (clàssica, popular, tradicional), veure pintures, edificis, escultures, pel.lícules, ... del seu àmbit cultural o no, les i els ajudaran a comprendre i, en la mesura de les seves possibilitats, crear.
La música, doncs, proporciona un dels còdigs per desxifrar el mapa particular de cada criatura, desvetlla els seus sentiments, l'ajuda a comprendre'ls i assimilar-los. Si, a més a més, s'estructura en un tot amb altres arts, molt millor.
Ara, a les escoles, ja no hem d'ensenyar música, sinó, crec humilment, HEM DE MOSTRAR MÚSICA, per aconseguir persones que puguin explicar-se des l'àmbit musical. Si, també volen crear-se i crear hi ha institucions que les i els ajudaran ensenyant-los el llenguatge específic d'aquest art.
Ara posaré dos exemples que crec il.lustren això que he intentat explicar:
-Aquest curs, a l'escola, treballem "El Carnaval dels animals" de Camille de Saint Saëns i hem començat pel Cigne. Aquest obra té un marcat to romàntic i ens parla d'una pèrdua. A P3 vam escoltar-la, estirats al terra, respirant... Quan va acabar, després de fer moltes preguntes i estirar una miqueta, quan ja donàvem per acabada la sessió un dels nens s'atansà i em digué "sóc jo quan la mare hem deixa a l'escola". Saint-Saëns aconseguí que aquell petit fos capaç de manifestar com de perdut es sentia quan la seva mare el deixava a l'escola. Començava a caminar per desxifrar el seu mapa!
-El curs passat, el grup que ara fa segon, va escoltar, com de fet tota l'escola, òpera. Una d'aquestes va ser Turandot, en concret "Nessum dorma". El moment màgic que vam viure tots plegats no pot descriure's... I, al finalitzar l'audició vaig fer una pregunta estranya, que encara no sé com va sorgir, Què m'heu de dir?. Una nena es va aixecar i va dir: Gràcies per aquesta música que ens has fet escoltar i gràcies al seu creador. Segur que continuaran escoltant òpera!!!

Ara hem d'agraïr a "Cuentame una ópera" i a "Nos vemos en el blog" per deixar-nos llegir, escoltar i aprofitar els seus recursos. GRÀCIES.

1 comentari:

Miguel Calvillo ha dit...

Gabriela, muchas gracias por tu amabilidad. Me encantaría que nos enviaras alguna crítica de música en catalán si quieres, de alguna obra, intérprete o lo que sea que creas que sería bueno descubrir para nuestro alumnado y profesorado. Así también podría dar a conocer tu blog y sus recursos. No te pongo en un compromiso, sólo si puedes y te apetece.
El correo está en el blog de NOSOLOLIBROS.
Gracias.